Resultats de la cerca frase exacta: 146
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
oració
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Discurs pronunciat en públic. Una oració fúnebre. L'oració inaugural. Forma lingüística delimitada per dues pauses que té independència sintàctica i, des d'un punt de vista estructural, normalment consta d'un subjecte i un predicat. Oració [...]
oració
|
|
2.
inserit -ida
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En gram., que es troba dins d'una altra oració, subordinat a algun constituent d'aquesta. Una oració, proposició, clàusula inserida. [...]
|
|
3.
amfibologia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Oració, proposició, sintagma susceptible d'ésser interpretat de dues o més maneres. Ambigüitat resultant d'una oració, d'una proposició, d'un sintagma amfibològics. [...]
|
|
4.
pleonasme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ús de mots d'idèntic sentit en una mateixa oració, per tal de reforçar l'expressió. Redundància d'un element lingüístic en una oració, generalment un pronom feble que no acompleix una nova funció en l'oració. [...]
|
|
5.
pròtasi
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Primera part d'una oració simple, o primera oració d'una oració composta, el sentit de la qual es completa per l'apòdosi. La pròtasi d'una oració condicional. [...]
|
|
6.
jaculatori -òria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Breu i fervent. Una oració jaculatòria. Oració breu i fervent. [...]
|
|
7.
completiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que completa. En gram., que fa de complement. Una oració, una proposició, completiva. [...]
|
|
8.
intransitiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no admet complement directe. Un verb intransitiu. Una oració, una construcció, intransitiva. [...]
|
|
9.
apòdosi
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Segona part d'una oració simple o segona oració d'una de composta que completa el sentit de la pròtasi. L'apòdosi d'una oració condicional. [...]
|
|
10.
pregària
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de pregar Déu, oració. [...]
|
oració
1 f. [LC] Discurs pronunciat en públic. Una oració fúnebre. L'oració inaugural.
2 1 f. [FL] [LC] Forma lingüística delimitada per dues pauses que té independència sintàctica i, des d'un punt de vista estructural, normalment consta d'un subjecte i un predicat. Oració enunciativa, interrogativa, imperativa. Oració afirmativa, negativa. Oració activa, passiva. Oració copulativa. Oració predicativa.
2 2 [FL] oració clivellada Oració en la qual es focalitza un element fent-lo aparèixer com a atribut d'una oració copulativa davant d'una oració de relatiu.
2 3 [FL] oració composta Oració que conté més d'una construcció lingüística dotada de subjecte i predicat.
2 4 [FL] oració simple Oració que conté un únic subjecte i predicat.
3 1 f. [FL] [LC] Clàusula 2. Oració substantiva, adjectiva, adverbial.
3 2 [FL] oració completiva Oració subordinada que funciona com a complement directe o subjecte gramatical de l'oració principal.
3 3 [FL] oració principal Oració que, en una oració composta, no depèn de cap altra, i a la qual se subordinen una o unes altres oracions.
3 4 [FL] oració relativa [o oració de relatiu] Oració subordinada introduïda per un pronom relatiu.
3 5 [FL] oració subordinada Oració que, en una oració composta, depèn sintàcticament d'una altra oració.
4 1 f. [LC] [RE] Prec, súplica, deprecació, que es fa a Déu o, en el catolicisme, també als sants. Dir una oració. Llibre d'oracions. L'oració del capvespre. Tocar l'oració. A toc d'oració.
4 2 f. [LC] [RE] Elevació de la ment a Déu per exalçar-lo, demanar-li perdó, demanar-li mercès o regraciar-lo. Fer oració. Estar en oració. Oració mental. Oració vocal.
4 3 [LC] [RE] oració dominical Parenostre.
4 4 f. pl. [LC] [RE] Doctrina cristiana elemental. Aprendre, saber, les oracions.